El Tribunal Suprem ha dictaminat que qui ha de pagar el impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària és l’entitat creditícia, no qui rep el préstec.
En una sentència de 16 d’octubre, de la que ha estat nomenat el magistrat Jesús Cudero, la Sala Tercera del Tribunal Suprem (Secció Segona) modifica la seva jurisprudència anterior i, interpretant el text refundit de la llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el seu reglament, es conclou que no és el prestatari el subjecte passiu d’aquest últim impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària (com aquella jurisprudència sostenia) sinó l’entitat que presta la suma corresponent.
Tingueu en compte, per això, que el negoci inscripible és la hipoteca i que el únic interessat en l’elevació a escriptura pública i la posterior inscripció d’aquells negocis és el prestatari, que només mitjançant aquesta inscripció es podrà exercir l’acció executiva i privilegiada que es deriva la hipoteca.
La sentència anula un article del reglament de l’impost (que estableix que el prestatari és el subjecte passiu de l’impost) per ser contrari a la llei. En concret, es tracta l’article 68.2 d’aquest reglament, aprovat per Reial decret 828/1995, de 25 de maig.
La decisió compta amb una votació particular discrepante, emesa pel magistrat Dimitry Berberoff, que postula el manteniment de la jurisprudència anterior, i una altra concurrent, del magistrat Nicolás Maurandi, que considera que la sentència ha hagut d’incidir en la existència de dos impostos en el de actes jurídics documentats i en el principi de capacitat econòmica previst a l’article 31 de la Constitució.
Font de la notícia: Poder Judicial
Autor: vLex
